JA TINC LA "FLACA"!!!!!

Aquesta setmana, res de res. No he pogut fer ni una trista hora de rodillo. He tingut molta feina i dijous havia d'entregar una comanda molt gran. Aquesta circumstancia em va fer treballar 36 hores seguides per poder cumplir!!! La comanda va estar llesta a temps!

He decidit aparcar la BTT fins passat l'estiu, ja que soc mes de carretera, jo. Nomes l'agafare el 25 d'abril si al final es fan els "100Kms Camins de les Guilleries". Pel que fa a entrenaments, començo el pla de 9 setmanes per les 24 hores de Montjuic, tinc fins el dia 15 d'abril (tanquen inscripcions barates), per decidir si hi vaig. De moment en tinc moltes ganes, pero comença un periode durillo d'entrenos...

El divendres, amb la feina feta, com que em trobava molt cansat, no vaig fer res d'esport i em vaig dedicar a donar la ultima capa de vernis que tenia pendent a la bici de carretera. Avui dissabte, l'he montada i dema l'estrenare en una sortida d'uns 90 km.

Tenia dos opcions: gastar-me 1500 € en una bici nova o 50 € en pintura i vernis + 400 € en unes rodes Mavic (que encara m'han d'arribar). El resultat crec que ha estat decent, tenint en compte que era la primera vegada que ho feia.

Us deixo amb un abans i despres:

Abans (no us en foteu dels parafangs. A l'hivern van de puta mare per entrenar!!!)

Fotos d'aquesta tarda mateix, no ha quedat malament, no?

Bueno! Ara me'n vaig a la piscina a veure si m'ofego mentre intento nedar una mica...

PD: se escriure be, el que passa es que en aquest teclat no funcionen els accens!!!!!

DEP FIDEL MARTÍ

Segur que l'havíeu vist alguna vegada voltant per l'estany de Banyoles. Ultrafondista incansable. Aquesta, la que està apunt de començar, hauria estat la seva 10a Marathon des Sables (250 Kms corrent pel Sahara en 6 dies). Era el més veterà dels espanyols (69 anys). Estava molt il·lusionat per l'edició d'enguany i ja havia completat les 30 voltes a l'Estany que feia cada any a poc temps de marxar al Marroc. Avui, el seu cor ha dit prou.

Ànims a tota la família i amics.

Descansi en pau.

DE "MORDOR" A "WONDERLAND"

Dissabte 13/03/2010

Després de la que varem liar el cap de setmana passat, em venia de gust anar unes hores JO a sobre la bici i no a l'inversa :-). Per això vaig pillar el carril bici Girona - Olot amb la intenció de fer un puja i baixa peró...... passant per Anglès vaig pensar...calla!!! Santa Bàrbara!!! i vaig fer un intent de pujar-hi (a la carrera de Vilobí hi varem pujar). La neu que quedava pel camí i molts arbres que s'havien d'anar apartant em van fer donar mitja volta a mitja pujada.

Aquí encara es podia anar fent...

Es complica la cosa....

Hasta aquí! Mitja volta!

Com que havia fet pocs Kms i portava poca estona pedalant, vaig decidir enganxar el carril bici altre cop i arribar fins a Amer. Allà vaig agafar el camí cap a Sant Julià de Llor i, un cop a Bonmatí, carril bici i cap a casa.

** Al final van sortir 60 Kms en 2h 30'

Dilluns 15/03/2010

Avui dilluns he sortit a fer una volta pels corriols de darrera de casa i no he pogut per la quantitat d'arbres caiguts.... He acabat fent 42 Kms de pista. Això em fa pensar molt negativament de cara als "100Kms Camins de les Guilleries". No crec que es faci ja que el traçat previst estarà ple d'arbres caiguts, ja planyo al que els hagi de retirar...no sé, ja veurem...

Així està Adri 1 setmana després de la "Tormenta Prefecta!

GUILLERIES "EXTREM" 2010

Per començar us anuncio que a partir d'ara escriuré en català, em surt millor, la veritat.

Bé! Allà estàvem tots 75, disposats a conviure unes hores a l'infern de St Mordor Sacalm (Ada dixit). Em va fer especial il·lusió conèixer uns "malalts" de Sabadell (Ada, Santi, Francesc, Ru), els segueixo al seu blog desde fa poc i fa goig veure com viuen el tema de la BTT.




Tots sabiem al que anàvem i ho teniem clar: 45 Km, 2300mts desnivell acumulat positiu. 70% de les baixades a peu, 40% de les pujades a peu. Si, si, una delícia (s'ha d'estar com una puta cabra).

Varem coincidir amb els que feien la marató "salvatge" de Sant Hilari corrent. Vaig trobar a en Pau Rodríguez (un ex veí de quan vivía a Salt), que la feia a peu, el cabronas va acabar amb 5h 20min. Et veig bé Pau, et veig molt bé.

En Permanyer no ens va decebre i el recorregut va ser com cada any i més digne d'un GR de ruta a peu que una altra cosa.

Personalment, no em va anar malament. El meu temps va ésser més que discret (6h 37min), peró el fet de anar-hi molt més preparat mentalment que físicament em va ajudar molt. No se'm va fer especialment llarg. Ara bé, a partir del km 30, rampes, estirades dels isquios a cada pedalada i el genoll esquerre "trinxat". Si els que van a treure les cintes troben un genoll, que me l'envïin. Peró mentalment anava bé i pensava, al més pur estil Rambo: "Si sientes dolor quiere decir que aún estás vivo"...jejejejeje.

La mecànica va fer de les seves.... Desde el Km 0 no podia posar el plat mitjà (cosa que no va representar-me cap mena de problema, ja que tot es feia amb platillo o a peu!). Estrenava un 11-34 nou de Sram i cadena i, com que sóc tan "puta", no vaig canviar els plats. El plat mitjà estava molt desgastat i la cadena nova no encaixava bé. Ho podia haver probat, si, si. Peró es el que hi ha... Al Km28 em va petar el cargol que aguanta el seient (va fotre un pet impressionant i el seient va sortir volant!!!). I ja em veieu caminant a TOTES les pujades (les rampes ja no em deixaven pedalar dret), i a cavall als plans i baixades (les que no eren d'anar a peu).

Al final vaig coincidir amb un RocaBikes (crec que es diu Albert), i varem fer els 2 últims Kms junts. Especial satisfacció per haber acabat tan fort de moral (deu ser l'edat, l'experiència). Recordo les meves dues participacions als "100Km camins de les Guilleries", que acabava desfet i durant 15 dies no tocava la bici, ni netejar-la...

Bé, com que el dilluns va passar el que va passar (una miqueta de neu de res...), abans de que marxés la llum vaig mirar les classificacions del campionat de La Selva 2010 i vaig tenir una grata sorpresa: 24è de la general, i 7è màster30!!!!!!! Després de 6 anys apartat del ciclisme, no està malament no? Estic molt content, la veritat. Ara bé, s'ha d'explicar una cosa. Aquest any, la federació ha decidit que els no-federats i els federats cicloturistes no puntuen(pregunteu a l'Ada, està molt contenta...). Si haguéssin puntuat segurament jo estaria a les "catacumbas" de la classificació.

Si voleu llegir una genial crònica de Sant Mordor Sacalm. Cliqueu aquí. Jo no tinc tanta memòria!

Ara toca pensar amb els "100km camins de les Guilleries 2010", a veure si finalment es fa. Després, guardo la BTT al garatge i treuré la "flaca" per començar a pensar i acabar de decidir si faig les "24h de Montjuic" en categoria "solo".

La moral és alta, els resultats són el de menys.

Salut!

VOLTA AL TERME D'AMER (entreno Guilleries Extrem II)

Bueno, me veo con ganas de explicar lo sucedido el domingo pasado... Me hice con un ejemplar de rutas a pié por Amer (la Selva). Tengo familia allí y mi padre me copió uno. Había una ruta estupenda para hacer (creí yo), en btt. 44 Km. 1900 mts desnivel...mmmm pintaba bien.



Cargué el coche con la bici i aparqué en El Gelabert (masía donde vive la suegra de mi padre). Empezé la ruta, con el libro en mano y siguiendo el camino, rollo "road book". Pronto descubrí que la ruta escogida estaba marcada con pintura roja en árboles, rocas, letreros, etc. Bien! - pensé yo - no hará falta mirar mucho el libro...... Si, si, ya, ya. Crucé tres veces el mismo puto río, pasé cien veces por el mismo cruce. Me perdí......cuarenta veces. Ví marcas de una ruta btt (la nº20 roja), decidí seguirla para, ya que había ido hasta allí, hacer algo. Bueno, estuvo bien, muy pistero pero bien, al menos hubo alguna subidita para ponerme a tono. En seguida, la ruta 20 se terminó en el pueblo de Amer. Me negaba a irme a casa con sólo 25Km hechos. Como la ruta de las marcas rojas de los huevos pasaba por Sant Martí Sacalm, pensé que subiría por carretera desde Amer hasta Sant Martí (vaya subidita!!! y la "flaca" en casa...), y allí miraría de empalmar con la ruta inicial y terminar, por fin en El Gelabert....







A àrtir de aquí empieza mi drama... Where is the limit? que decía aquél!!!! Las marcas rojas aparecieron muy bien pintadas apartir de aquí (menos mal). Una pista muy ancha al principio para pasar a una má estrecha, luego un sendero que llaneaba y empezaba a descender un poco. El sendero se cubrió de árboles y aparecieron las primeras piedras. Aún se podía pedalear bien. Entonces me crucé con 50 excursionistas a pié, que se tuvieron que apartar todos para dejarme pasar (qué honor!!!jejejeje), animándome tenían unas caras de sorpresa por verme allí. Algo pintaba mal, yo seguía bajando. Y hasta aquí, se acabó. Lo que era una trialera guapíssima se convirtió en una tartera dentro de los árboles que bajaba serpenteando ladera abajo. Me bajé de la bici y empezé a patear con la bici a cuestas. Había sitios (muchos), donde la bici no pasaba entre los árboles y me las tuve que apañar como pude. Una vez incluso demonté las ruedas para poder pasar al otro lado de unos arbustos. Infernal. Y yo sufriendo porqué me esperaban en casa, y yo no sabí cuándo tardaría en llegar. Estaba en culo del mundo!! Hubo un momento que el "camino" se abrió a un precipicio, entonces ví dónde estaba. No tenía palabras, el paisaje precioso que veía entraba en contradicción con lo tendría que hacer para salir de allí. Estaba en medio de la ladera de una montaña, delante mía veía Sant Gragori de la Cellera, imponente, que grande que es! Y abajo a la derecha, el embalse de Susqueda. Qué susto!! En aquel momento me cagué y cogí el móvil para llamar y avisar de que llegaría tarde, muy tarde. Hay que decir que las marcas rojas estaban muy bien colocadas i gracias a ello no me perdí más. Pero la ruta es para hacer a pié y, sólo a pié, confirmado.



A partir de aquí pensé....Qué coño, palante! Me puse a correr como un poseso, con la bici a cuestas, ahora ya no habían tantos árboles y se podía correr "bien" entre las piedras. No paré de repetirme: No pares hasta que llegues a una pista!! Y así fué, una hora i media después salí en medio de una granja, busqué el camino que subía a la granja y lo tomé. Bajé hasta la carretera. Si, si CARRETERA! La identifiqué enseguida. Era la que va al embalse. Empezé a dar pedales como un poseso. De la rabia, me puse a 40 Km/h en un plis y así hasta el coche.



Vaya tela!!!!



MORALEJA: Permañé tiembla!!!!! No me vas a joder más de lo que mejodieron los del puto libro de rutas por Amer!!!! jajajajaja. Vengo a la Extrem 2010 con un extra de preparación mental, jojojojojojo



Al final me salieron 55km (sin contar el tramo de pateo), y 5h en total. No está mal para un dominguero, ¿no?

ENTRENO GUILLERIES EXTREM 2010

Ya se acerca la Guilleries Extrem BTT 2010 (7 marzo), y de todos es sabido que es muy dura, por el desnivel acumulado y por los numerosos tramos de pateo que hay. Tengo muchas ganas de ir. A ver con qué nos sorprenden este año. Será importante ir porque sabremos si al final se celebran los 100Km Camins de les Guilleries 2010 a finales de abril... Igual que la extrem, pero el doble, de todo!

Este sábado, pensando en los tramos de pateo que nos encontraremos, he cargado la mochila con las cosas de la niña. La niña también la he cargado, y con los 11Kg, parriba a Sant Grau pateando. Ha ido muy bien! A media bajada la rodilla izquierda ha empezado a molestarme (supongo que por la carga), pero he llegado bien a bajo.