El dia 16 de maig vaig assistir a la 4a marxa cicloturista "
Les Goges": 135Km amb final en alt (Rocacorba). Molt bones sensacions. Al final va sortir un temps de 5h 13 min. Personalment, és un temps que no està gens malament. Peró la gent va com un tiro.
Tota la marxa és molt trencacames fins arribar a Olot. Després es puja a Santa Pau i després va fent fins a Banyoles, on començava la pujada a "l'infern" de Rocacorba.
Perfil de la pujada a Rocacorba:
Vaig començar amb un grup molt maco. Anàvem a mitjes de 35km/h. Rodant a 43 km/h. Sensacions noves per mi aquest any i que, ja m'estic començant a acostumar. Aquest grup arribaria (els que quedarien) amb 4h 45min. Peró "només" vaig aguantar amb ells uns 50 km. A la pujada a Beuda va haver-hi una escavatxinada i allà em vaig quedar...tirat com un parrac. A partir de llavors, la marxa va esdevenir la travessía del desert. Vaig anar sol fins al final...si, si, més de 80km solet. El tros desde Besalú fins a Olot se'm va fer etern... Peró al final vaig arrivar al trencant de Rocacorba amb una mitja prou arregladeta (30Km/h). Estava molt content!!! M'havia plantat a Banyoles en 4 hores, impressionant!!! Això em va animar, vaig ficar la mà al maillot i vaig fotre'm un Red Bull Energy Shot (mano de santo!!!), un power gel, aigua en abundància i, cap a dalt. Com que em coneixia bé la pujada, res em va venir de nou. Les rampes del 12 i 13 % que hi ha per la meitat se'm van atravessar una mica peró els ànims de la gent que ja anava baixant ajudaven a passar el tràngol.
Al arribar a dalt vaig esperimentar una cosa que no m'havia passat mai. A la última rampa, els ulls se'm van omplir de llàgrimes i em van passar pel cap moltes imatges de gent important de la meva vida (gent que ja ha marxat i gent que encara hi és). Pell de gallina. Encara hi ha coses que et fan sentir persona... Per a tots ells va dedicada la marxa!
CLASSIFICACIONS:
general totalcronoescalada RocacorbaAra ja estem pensant en "
La Bonaigua". Aprofitarem per passar el cap de setmana a la Vall d'Aran amb l'Ester i la patufeta. Diuen que és igual de maca que dura! Després de superar una grip (i ja en van 3 aquest hivern!!), he tornat als entrenaments. aquesta setmana que estem toca volum i ja he començat a acumular quilòmetres i metres+.
Per cert. Aquest dissabte 29 de maig hi ha una
cursa de BTT del Col·legi d'Enginyers Tècnics de Girona. Organitzada pel meu bon amic Carles Fortià. Està oberta a tothom. Hi aniré per trobar-me amb gent de la universitat que fa temps que no veig i suposo que complementaré després amb alguna sortideta a Sant Grau o similar per acabar de petar-ho tot.
Tinc una reflexió a fer. Jo entreno moltes hores i els resultats que obtinc a les classificacions són més aviat discretets....mmmm No sé, sabem que la gent no entrena, no? Peró tothom tira més que jo, no sé, potser no estic genèticament ben dissenyat...jajajajajaja. Ara bé! L'únic que sé és que m'ho passo teta a sobre d'una bici.
Diumenge descansaré, ho prometo.
