Bé! Allà estàvem tots 75, disposats a conviure unes hores a l'infern de St Mordor Sacalm (Ada dixit). Em va fer especial il·lusió conèixer uns "malalts" de Sabadell (Ada, Santi, Francesc, Ru), els segueixo al seu blog desde fa poc i fa goig veure com viuen el tema de la BTT.
Tots sabiem al que anàvem i ho teniem clar: 45 Km, 2300mts desnivell acumulat positiu. 70% de les baixades a peu, 40% de les pujades a peu. Si, si, una delícia (s'ha d'estar com una puta cabra).
Varem coincidir amb els que feien la marató "salvatge" de Sant Hilari corrent. Vaig trobar a en Pau Rodríguez (un ex veí de quan vivía a Salt), que la feia a peu, el cabronas va acabar amb 5h 20min. Et veig bé Pau, et veig molt bé.
En Permanyer no ens va decebre i el recorregut va ser com cada any i més digne d'un GR de ruta a peu que una altra cosa.
Personalment, no em va anar malament. El meu temps va ésser més que discret (6h 37min), peró el fet de anar-hi molt més preparat mentalment que físicament em va ajudar molt. No se'm va fer especialment llarg. Ara bé, a partir del km 30, rampes, estirades dels isquios a cada pedalada i el genoll esquerre "trinxat". Si els que van a treure les cintes troben un genoll, que me l'envïin. Peró mentalment anava bé i pensava, al més pur estil Rambo: "Si sientes dolor quiere decir que aún estás vivo"...jejejejeje.
La mecànica va fer de les seves.... Desde el Km 0 no podia posar el plat mitjà (cosa que no va representar-me cap mena de problema, ja que tot es feia amb platillo o a peu!). Estrenava un 11-34 nou de Sram i cadena i, com que sóc tan "puta", no vaig canviar els plats. El plat mitjà estava molt desgastat i la cadena nova no encaixava bé. Ho podia haver probat, si, si. Peró es el que hi ha... Al Km28 em va petar el cargol que aguanta el seient (va fotre un pet impressionant i el seient va sortir volant!!!). I ja em veieu caminant a TOTES les pujades (les rampes ja no em deixaven pedalar dret), i a cavall als plans i baixades (les que no eren d'anar a peu).
Al final vaig coincidir amb un RocaBikes (crec que es diu Albert), i varem fer els 2 últims Kms junts. Especial satisfacció per haber acabat tan fort de moral (deu ser l'edat, l'experiència). Recordo les meves dues participacions als "100Km camins de les Guilleries", que acabava desfet i durant 15 dies no tocava la bici, ni netejar-la...
Bé, com que el dilluns va passar el que va passar (una miqueta de neu de res...), abans de que marxés la llum vaig mirar les classificacions del campionat de La Selva 2010 i vaig tenir una grata sorpresa: 24è de la general, i 7è màster30!!!!!!! Després de 6 anys apartat del ciclisme, no està malament no? Estic molt content, la veritat. Ara bé, s'ha d'explicar una cosa. Aquest any, la federació ha decidit que els no-federats i els federats cicloturistes no puntuen(pregunteu a l'Ada, està molt contenta...). Si haguéssin puntuat segurament jo estaria a les "catacumbas" de la classificació.
Si voleu llegir una genial crònica de Sant Mordor Sacalm. Cliqueu aquí. Jo no tinc tanta memòria!
Ara toca pensar amb els "100km camins de les Guilleries 2010", a veure si finalment es fa. Després, guardo la BTT al garatge i treuré la "flaca" per començar a pensar i acabar de decidir si faig les "24h de Montjuic" en categoria "solo".
La moral és alta, els resultats són el de menys.
Salut!
1 comentario:
Ei Jordi, encantada d'haver-nos conegut en persona i haver rodat una mica junts! Vaig flipar quan et vaig veure arribar amb sense el sillin! Potser va quedar tocat després d'aquella relliscada per on jo baixava a peu...
Apa a recuperar el genoll i ens trobem per algun camí!
Publicar un comentario